Un de tants
Amb la cara marcada
i els cabells tan bruts,
botes velles, creu al front,
punky que ve de molt lluny.
Amb el mono o col·locat
se't solia trobar
i el despreci de la gent
t'acabava d'enfonsar.
Ye ye, jo no.
I quan al parc donaven
ranxo per a la gent,
tu hi eres, jo tambe,
potser és que no estem tan malament.
Una nit al meu carrer
foradan-te el braç
vas mirar-me i jo també,
hi ha una màgia que ens creua el pas.
A la nit..
Què és que et fa tan diferent?
Què és que em la ser tant valent?
No sé si es el millor per a tu.
Potser no hauria calgut.
I ara que descanses
veig la veritat
si el destí el tenim escrit
tu vas néixer condemnat.
Si m'apareixes a la nit,
contes que m'explica el cap,
estaré content de veure't,
qué millor ens podria passar.
A la nit...
Què és que et fa tan diferent?
Què és que em fa ser tant valent?
No sé si és el millor per a tu.
Potser no hauria calgut.
Lletra i música:
Writer/s: Joan Pàmies
