Un dia diferent
Massa de cop ens hem fet grans i més petits,
I hem vist que no estem fets per viure així,
Que no, que no viu més qui té menys temps,
Ni menys soroll
Que no en tenim prou amb aquest soroll
Que ens coneixem millor pel que callem
Que des de quan s’ha tornat tot tant important.
Intentant no escoltar el que parla més fort,
Ni seguir al que va al davant,
D’aquesta pressa per arribar,
D’aquesta pressa per anar enlloc
Que no en tenim prou amb tota aquesta llum
Que ens coneixem millor pel que callem
Que potser podríem començar a posar paraules.
A tot el que no ens hem dit, a tot el que ens fem sentir
A tot el què ens fa sentir grans i a la vegada tant petits.
A tot el què ens fa estar junts, al què ens queda per fer
En un dia diferent que pot canviar-ho tot.
Tot el què compartim, Tot el que sí és real
Que hi és cada dia però que no sempre veiem
Tot el què ens fa estar junts, El què ens queda per fer
En un dia diferent que pot canviar-ho tot.
