Un Dia Normal
Amic meu que amarga és l'existència,
però haurem d'esperar un dia concret.
Un punt al cel de color de venjança.
Un teatre dels somnis amb teló de fons vermell.
Només perquè la vida és avorrida,
i he perdut el seny. El tedi és criminal.
Només perquè han portat la paciència, a un punt de no retorn. Només vull un dia normal.
I ara, hi ha una cosa diferent suspesa a l'aire
i ja escolto el cant. Al cel hi ha lluna roja i s'asseca el fang. S'escurcen les distàncies. Cap a un final de cicle un daltabaix definitiu i total.
La lluna roja, la lluna roja de sang.
No vull conèixer detalls prescindibles,
del teu arrossegar per l'etern fangar.
No vull saber en què mates les hores,
no ho puc suportar, només vull un dia normal.
Només un dia normal.
Vull una victòria incontestable,
un ball de bastons amb katanes.
Alumini fos a un niu de termites.
Un foc que cremi tot símbol i mite.
Només un dia normal.
