Un gat al terrat
Si s’assecat el riu i s'ha apagat el caliu que ens mantenia vius.
Ara, ara note el gel dins de la meua pell i no m'acostume a ell.
Veus, ara som dos estranys que se solten les mans i s'estan allunyant
Dins de poc arribarà la nit al meu terrat i amb ella la soledat.
No serem ni tu ni jo, mai els mateixos, quantes llunes passarem mirant-la perplexos?
Imaginant on estaràs? En qui et gitaràs? Jo no trobe pau sóc un gat al terrat.
Dius que es no em trobes a faltar, que el full ja esta passat, el llibre has esgarrat.
Se que intentes amagar la feblesa i la por la sort no et fa tant de costat.
No serem ni tu ni jo, mai els mateixos quantes llunes passarem mirant-la perplexos?
Imaginant on estaràs?En qui et gitaràs? Jo no trobe pau sóc un gat al terrat.
I mentres jo sóc un gat al terrat miole a la lluna esperant per si penses tornar.
I mentrestant la vida passant, tot avança i jo continue parat.
Dis-me vine i voras com em tire de cap.
No serem ni tu ni jo, mai els mateixos quantes llunes passarem mirant-la perplexos?
Imaginant on estaràs? En qui et xitaràs? Jo no trobe pau sóc un gat al terrat.
Writer/s: Agus Gamino
