Un racó
Entro cap a dins, busco un racó on descansar.
El cap em vol lluitar i la ment em bombardeja.
Sento que el cor s’accelera quan penso en el que vindrà.
El que he de fer, el que es farà i el que no puc deixar estar.
Per què hem de viure així? Refuso, jo trio aquí!
Si l’angoixa ens persegueix, prenem dreceres cap a mar obert.
Jugarem al joc de perdre si el que busquem és guanyar.
Només cal tornar a començar sense res a esperar.
Volta, volta, volta més cap a on tu siguis lliure.
Volta, volta, volta més cap a on puguis respirar.
És bronze el que ens venen com a or, i ens matem per aconseguir el seu tresor.
