Un tango
Jo si vinc a la vida, vinc a ballar un tango.
Pa tu totes les poses de Rambo, no fem més que queixar-se escàndol rere escàndol, vaig a base de fum com un tren de vapor, i descarrile perquè les vies s’endinsen en paratges foscos, natura verge, açò aplega a cada racó del terme, a cada mala brossa que mai mor, que dóna vida, és or la riquesa compartida, recordar allà on estiga que vinc de l’avenida, és amor etern a ma terra volguda, és esplendor seca i quan pluja, dies en casa porten a raps de caputxa, la llibertat és la dona de les utopies, el meu oci sensacions tranquil·les, el meu cos acabara sent fòssil, revolucionaris moderns no passen del pensar clàssic.
La memòria reduïda a un post it, les enfermetats de la mateixa sanitat efectes secundaris, és estres crònic per un cas elevat als calendaris, democràcia occidental falla per l’excés de poder dels partits, per l’excés de població en el medi, ací regeix la llei del pati, el monopoli de roig, però ahí estan resistint fortes les tendes dels paquis.
Ahí estan tranquils els avis, i ahí està el braç conservador en por els canvis, i el braç modern en por als canvis, i els pobres fatigats pagant doblement cara la pantalla tàctil, soles vull el meu pa i el meu art per això de moment el meu art és gratis, tu compren que les fronteres són mòbils, que Espanya antes era Castella, antes mora, antes un tros més de terra fent a Pangea, ací follem directe no ho busquem de festa, jo, l’actor secundari com Vegeta, poden donar-li 3000 voltes pel cul al rap que ho peta, i és que som tants que al final tot se plena, tot és brega, no morirà la llibertat mentre algú la crega, el poder necessita que algú el mamprenga, i si no isc mai ara imagina quan tinga trenta.
Imaginant vaig aplegar a un món on tot s’accepta.
I sentat escric els temes q estan sonant pel planeta.
Writer/s: Suret
