Una veu
Parla'm, dis-me, escolta'm, vull saber-ne més de tu
Espenten amb força, per a que acabe ja el teu so
Un sospir, el nostre al·lé, d'un poble quasi mut
L'odi propi inculcat per forans despietats.
Una veu, que ens fa ser realitat
Les arrels que ens lliguen al passat
Una veu plena de vitalitat
Les arrels de la nostra identitat
Roman despert el que som i serem per sempre
Front la disputa per defensar el que ens pertany
Som l'amenaça, no ens volen sentir parlar del que som
La cultura, la nostra herència, l'únic que ens quedarà
Una veu, que ens fa ser realitat
Les arrels que ens lliguen al passat
Una veu plena de vitalitat
Les arrels de la nostra identitat
Ens sentim, pertanyem, som part de tot açò
Sense entendre perquè no ens respecten, no
Som un tot, alguna cosa, el que ens fa ser un sol
Sense descans, seguirem prenent el foc
Una veu, que ens fa ser realitat
Les arrels que ens lliguen al passat
Una veu plena de vitalitat
Les arrels de la nostra identitat
