Ungaià
Soc fill del Sol amb arrels que arriben al mar
soc, l’aigua de la pluja que va omplint l’oceà.
Soc, l’última fulla que queda per caure de l’any
i és que tots som,
fills d’aquesta terra que es coneix com “Ungaià”.
I és que, jo vaig caminant dia i nit per carrers
perseguint la lluna, perseguint els estels.
Ells em guien com mapes sense nord i sud,
tu em trobes quan jo m’he perdut!
No lluitem per la terra aquí regna la pau
volem un colom, i el volem de blanc.
Som les dotze llunes, som dos huracans,
tu i jo som el foc que crema enmig del mar.
I és que jo, no t’ho dic de broma t’ho dic de debò,
perseguint la lluna, m’he acabat topant amb el Sol!
I és que tots, tots som persones tots som iguals,
som fills de la terra, som fills dels set mars!
La tribu del Sol i la tribu del Mar,
viuen compartint el cel estrellat!
Amb constel·lacions per anomenar
però les dos coneixien el crit UNGAIÀ!
Jo soc la sal que viu al mar,
tu ets un punt de llum del cel estrellat!
Ens complementem com terra i oceà
i amb càntics cridem
que tots som iguals!
Ningú vol la guerra tothom vol la pau,
lluitem amb paraules ningú amb arma en mà.
La tribu del Sol, la tribu del Mar,
però tots sempre units al crit UNGAIÀ!
No volem piràmides tots som iguals,
l’home, la dona, el negre i el blanc.
Tots sota el Sol i mirant cap al mar
cridem cap al cel.....
el crit UNGAIÀ!!!
I és que jo, no t’ho dic de broma t’ho dic de debò,
perseguint la lluna, m’he acabat topant amb el Sol!
I és que tots, tots som persones tots som iguals,
som fills de la terra, som fills dels set mars!
