Va i bé
Cauen gotes dolces del meu pit.
S’esvaeix, suau, el temps s’atura.
Res no era pas tan important,
un somriure es dispersa i cura.
Què se n’ha fet del meu reflex,
on soc jo, on han quedat les hores.
Sola, ara el temps ja no em pertany
i un gegant vol dir-me com fer-ho.
Dormen pètals nous entre els llençols,
vull somiar però tan sols bressolo.
No puc perdre ni un sol detall
d’aquest cos fet a mes entranyes.
I, ara, invisible als vostres ulls,
fem silenci, han arribat narcisos.
Bruixes, reneguem rams de flors,
no voldríem pas ser enverinades.
