Vaig conèixer Stravinsky
Vaig conèixer Stravinsky
No te’n fotis de mi.
Un record amarat d’absenta
va portar-me a Paris.
Barcelona recordava els crims, escolta’m.
Va ser enmig de les voltes.
No ho vaig veure a venir.
Què farem si la cosa es torça
amb la neu entre els dits?
Te’n recordes? Han deixat anar els meus monstres.
No te’n vagis així, escolta’m.
Pels carrers humits de boira.
No sents ocells d’aiguamolls suecs a polques i ballets
de plomes tan vermelles? Voldries ser com ells.
I poder-ho escriure quan entens que només tu ho entens.
Només tu ho entens.
Diga’m que no és per sempre
aquest àcid soroll.
Tocadiscos i danses russes
que se’m claven al coll.
Te’n recordes? Te’n recordes?
Han deixat anar els meus monstres.
No te’n vagis així, escolta’m.
Writer/s: Roger Margarit
