Vaig passant
Vull una treva, demano un temps pla.
Com no és possible, poso el mode comiat.
Omplo la maleta d’allò que no tornaré a menester.
I ara me'n vaig, només un somriure i prou.
Sembla mentida, com si fos ahir;
res no s’acaba, però canvia de mans.
Tanco la maleta, de l’equipatge no sé que en faré.
I ara me’n vaig, no podré ni dir-te adéu.
Deixa que m’emporti una estrella
per si em perdo molt incorrecte.
Deixa que m’enganyi la lluna
al reflex de veure-t’hi nua.
Deixa que m’acabi les postres
la dolçor serà sempre nostre.
Deixa que abandoni la taula
i et convidi a una última copa.
Deixa que m’estimi algú altre
i saber si puc oblidar-te.
Vaig passant que és tard i vol ploure,
fa un moment que això es torna a moure.
