Ve i se'n va
En un món llunyà, potser ja oblidat,
ara pots notar que dins del teu cap
vol tornar.
Ve,ve,ve,ve i se’n va. (2)
I seguir saltant com una ànima errant
que va cavalcant, superant els anys
endavant.
Ve,ve,ve,ve i se’n va. (2)
I ells sempre sense parar
no paren mai de preguntar
si ja has decidit què faràs
mentre tu els hi deixes anar
que estiguin tranquils
que ja els hi diràs
quan creguis que l’has trobat
Però no ho pots evitar.
Amb els anys vols pensar
que abans d’animals
n’eren menys i no et feien
tant mal.
Ve,ve,ve,ve i se’n va. (4)
En un món llunyà on tot podia passar
volies arribar, tocar el desitjat
endemà.
Ve,ve,ve,ve i se’n va. (2)
I seguir cavalcant cap aquell final,
sempre imaginant el teu estimat
acompanyant
Ve,ve,ve,ve
I se’n va. (2)
Però ja veus que acabaràs
trucant i conformant-te
amb el pesat que mai ha parat
de dir-te que ell està allà.
I tu li deies no siguis pesat
i ara sents com es fa tard,
parles amb un to desesperat,
li dius que ell és l’afortunat.
Però no ho pots evitar…
I aleshores et ve,
Sembla que no ha estat res
i et quedes tranquila
fins al mes següent,
encara tens temps.
Writer/s: Albert Pastor
