Vells amics
Caminaré lentament cap al crepuscle
Em seguiran les fulles seques de la tardor
música trencadissa dels enyors
I pensaré confortat en vells amics
Quan m'aprope als verals florits del camí,
respiraré l'olor dolça de les coses inerts
les infanteses esbojarrades compartides
I pensaré confortat en vells amics
Després, oblidaré les hores oblidades
i amagaré sota un somrís les belles llàgrimes
que ningú no em féu vessar sobre l'arena.
Es pondrà el sol, l'acaronaré amb tendresa
Que els camins s'obren i es tanquen
ho vas aprendre amb la lentitud del vent, després
s'han canviat tantes paraules
que a penes l'ànima reconeix el record
Després, oblidaré les hores oblidades
i amagaré sota un somrís les belles llàgrimes
que ningú no em féu vessar sobre l'arena
Es pondrà el sol, l'acaronaré amb tendresa.
