Vent de ponent
Apunta i dispara amb colps de realitat
Esclata la nit, batecs d’un cor cansat
El vent ens guia, el sol ens fa cridar
Calfen paraules a una llar gelada
Una nit fosca
Un escenari inmortal
Una massa que pensa en un estiu passat
Paper i vidre corren cap avall
Els somnis reviuen amb només cridar
Els ulls com estrel·les criden expectants
Les cames cansades no deixen de botar
Un crits alegres junts desentonant
Els ulls com estrel·les criden expectants
Les cames cansades no deixen de botar
Milers de flames fent un foc tan gran
Una veu trencada comença a cridar
Amb els cants de l’herència que ens vàreu deixar
Samarreta banyada i les sabates amb fang
Sensació de família al teu voltant
El sol amenaça
en fer-nos despertar
Les últimes notes comencen a sonar
Paper i vidre corren cap avall
Els somnis reviuen amb només cridar
La nit s’està acabant
Junts serem immortals
¿Ens vols acompanyar?
Els ulls com estrel·les criden expectants
Les cames cansades no deixen de botar
Un crits alegres junts desentonant
Els ulls com estrel·les criden expectants
Les cames cansades no deixen de botar
Milers de flames fent un foc tan gran
Writer/s: Abisme
