Vespre
Fa temps que viu tot sol
És un mussol prenent licors del bosc,
I aranyons pansits.
Tot el que ha vist decent
No és més que un vespre barallant-se esquerp
I estirant-se el pèl.
La febre i els deliris d’aquells vespres col·locant-se sol
S’han fos entre els colors i eterns somriures dels teus breus trastorns.
Si al vespre no te'l trobes mort
Si al vespre no te'l trobes mort
Dieu-li que està sord.
No vol ni veure el Sol
És un llençol humit al fons del pou
Oblidat per tots.
Respecte als seus records
Són biblioteques devorant-li el món
Escampant terrors.
La febre i els deliris d’aquells vespres col·locant-se sol
S’han fos entre els colors i eterns somriures dels teus breus trastorns.
Si al vespre no te'l trobes mort
Si al vespre no te'l trobes mort
Dieu-li que està sord.
Writer/s: Joan Calvet Forment
