Veu en off
Un desconegut parla dins de mi: “Qui ets?”,
un desconegut parla dins de mi: “Qui ets?”,
com una veu en off que narra el meu present, “Qui ets?”.
Porta botes de pell
i els cabells daurats,
ulls color de mel.
Fa preguntes coherents
que no sé respondre,
m’obre la ment.
Serem avions de paper,
serem ocells,
serem avions de paper
amb paraules clau
que m’obrin la ment.
Un desconegut parla dins de mi: “Qui ets?”,
un desconegut que parla dins de mi: “Qui ets?”,
com una veu en off que narra el meu present, “Qui ets?”.
Volen missatges sobre el cel,
que es deixen caure amb l’impuls del vent.
I jo els atrapo entre les mans, a contrallum
i els desxifro amb els meus ulls.
Serem avions de paper,
serem ocells,
serem avions de paper
amb paraules clau
que m’obrin la ment.
Amagada rere el mirall,
amagada rere el mirall,
amagada rere el mirall
he descobert…
Una veu: “Qui ets?”
Una veu: “Què vols?”
Una veu: “On vas?”
Un desconegut parla dins de mi: “Qui ets?”,
un desconegut parla dins de mi: “Qui ets?”,
com una veu en off que narra el meu present, “Qui ets?”.
