Vida lliure poesia
El silenci avui fa caure les parets,
es desperta la teixidora,
que no sap què és la distància
i amb ritme suau
deixa pas a un nou teixit.
Va sorgir d'entre la llum l'ADN
que em cargola,
de dos brins reflectint-se
mirallant-se en l'infinit,
en el citoplasma d'un mar en dissolució
i la Terra esfera membrana de vida.
Em crea un sol que és dins de
cada cèl·lula,
entre histones de colors emergint,
que s'obre es tanca, es tanca i s'obre
per crear,
vida lliure poesia.
