Vidres
Vidres i ocultes cortines.
Les trampes dels dies són tan avorrides.
S’apaguen tots els fanals quan tiro la porta avall.
Tot el que tenia i ja no em cal
és temps i és final
cadència i miratge d’un caprici fatal.
Vidres. Les seves teories
tan falses i antigues m’entelen la vista.
S’encenen tots els fanal quan tiro la porta avall.
Tot el que tenia i ja no em cal
és temps i és final
cadència i miratge d’un caprici fatal.
Tot és neu, tot és nou.
Writer/s: Roger Margarit
