Visions
Ja fa temps que vam tancar
aquell deliri de saber-nos de voler-nos
i ara és tard.
T’estimo aquí, t’estimo lluny
i dir que em sobren les paraules
i les notes
és absurd.
Ets llar, ets far.
Et visc endins.
He dibuixat un penya-segat
per situar-me a la línia
que limita
el final.
I m’he trobat balancejant
i batallant contra l’abisme
que em cridava,
he marxat.
Ets llar, ets far.
Et visc enllà.
I em contradic
i premo els dits.
I busco llums
i em contradic.
