Volant ras
Espigues d'or a mitjan agost
llueixen, altives, esclatant de secor;
dansen i s'encalcen
animades pel ball del vent
i el sol que batega a cada moment.
Tamarells s'albiren i jo et veig passar,
la fosca s'apaga i te seguesc somiant,
romeguers s'embullen,
faroles s'apaguen,
embats que s'enduen
el que és viu encara,
dies que caduquen i jo aquí assegut.
I és que
jo som desertor d'una pàtria que encara no existeix
volant d'aquí dalt a baix no se sent res.
Demà miraré de ser un poc menys humà,
de deixar a lloure l'animal que hi tenc fermat.
Vaig volant ras
perquè així veig a on són les lloses,
dins les butxaques no hi duc res
però dins el cap hi tenc massa coses.
Tenc ganes de sortir
i tornar a viure,
tenc ganes d'oblidar-me'n
del teu somriure.
