Xomplia
Va començar a cremar dins meu
un foc que quasi és etern
i, abans que tot esclatés per l'aire,
abocant-me al buit...
Marxe de nit a buscar la font
que inspira el meu llaüt
i, amb el plectre a la mà,
li oferisc els fruits d'aquest dia a la nit.
Meditant, amb el meu cor addicte,
els meus ulls busquen la font
mentre miren al xiquet
que escolta una cançó de bressol.
Al meu llaüt, que et van fer per a mi,
mai em puc cansar de tu.
Vas nàixer d’entre totes les branques
que s'amaguen dins del bosc.
I fins als últims dels meus dies
et cantaré baix de l'ombra
d'una vella surera que ha viscut
tot el pas del temps fet cançó.
Mai s'acaba el camí cap endins
si d'esperança et nodreixes
i, com el foc, que de nou pren la nit,
tornes a buscar la font eterna.
Writer/s: Karolo Kouklakis, Jaume Pallardó
