Estralls
Desfent el nus, el nus que em té aquí atrapat, no m'havia adonat que estava tant perdut. I ara que s'intueix un camí més planer, potser tot anirà bé i saltaré aquest mur. I els estralls dels temps viscuts seran pols que el vent s'endú Amb un grapat d'orgull i una mica de sort tornaré a aquell lloc d'on no m'hauria mogut. I passaré l'hivern a la vora del foc, i quan surti el primer brot, l'agafaré per tu. I els estralls dels temps viscuts seran pols que el vent s'endú.
Writer/s: Roger Usart Serradesanferm
