A un amic (sis anys després)

Enric Hernàez

I si provéssim d’anar a dinar al “Siglo”
i després al Verdi a veure una d’en Pekinpah
i sortint fer un pastís al Pastís
i després somniar que el somni es fa realitat.

I tornar a portar una dona a l’espigó del Kalima
i donar importància a un viatge en avió
i altre cop veure lluny el Carib
i dur un barri de París al cor.

I no considerar el fracàs un desastre
i jugar-se la vida a un escenari improvisat
i celebrar que Franco ha mort malgrat el braç de Santa Teresa
i estar segurs que el pitjor temps ha passat.

I explicar un “flirt” com si fos un viatge a la lluna
i pensar que sabem què és dolent i què és bo
i robar ciment per arreglar el terrat de ta mare
i tornar a compartir-ho tot.