L'últim segon d’un gran somni
Qui et tingués en una presó
feta de braços i cames
qui fos mosca entre els teus fils
si tu aranya
Qui et pogués tenir a prop
quan sembla que tot s’acaba
o com un ós hivernar
quan la neu tot ho amaga.
Qui et pogués eternitzar
ets l’últim segon d’un gran somni.
I sempre despertar
després de trobar-te
com un tuareg amb set
quan veu que l’oasi és un miratge.
Qui lentament t’abraces
com la liana a l’arbre
o guardes un tros teu viu
com cua de sargantana.
Qui et pogués donar la sort
que jo he tingut al trobar-te
saber començar a dormir
un instant abans de somniar-te.
Qui et pogués eternitzar
ets l’últim segon d’un gran somni.
Writer/s: Enric Hernàez
