Que lluny està París
Ja sé que els flics et pararan
amb la teva pell tan bruna!
en el metro de París, a la nit
negritut, sol, sud i lluna.
I es barallaran per tu
els ballarins que millor s’ho pelen
a les festes del Bataclan
dels diumenges a la tarda.
Que lluny està París
per qui es queda a Barcelona.
Que aviat que arriba el matí
per qui estima a l’ombra.
Voldria estar amb tu aquesta nit
bevent a la barra del Tango
mirant l’Àfrica ballar…
rossinyol, que fas a França?
I des de que el Talgo s’ha emportat
a qui m’omple els dies
esperant, cada nit és nit de reis
i cada matí odio la Epifania.
Que lluny està París
per qui es queda a Barcelona.
Que aviat que arriba el matí
per qui estima a l’ombra.
Writer/s: Enric Hernàez
