La Flor Sagrada
LA FLOR SAGRADA
Bella tardor, que encalmes el camí,
Una pau nova tot el món concerta.
Darrera meu veig una rosa oberta:
Cap vent, cap mà no l'ha gosat collir.
Cap vent, cap mà no l'ha gosat collir,
Albirada tot just, no mai oferta,
Oh rosa, rosa immòbil i deserta,
Oh mon bell temps passat, oh mon destí !
Oh mon bell temps passat, oh mon destí !
Voltant la cara al depassat jardí,
Veneraré ta solitud sagrada
Ma cobejança no et farà tremir.
Car tot el cel ha penetrat en mi:
Hi ha en el meu seny una dolçor daurada.
Writer/s: Josep Carner
