Transparent i real
Vent tu que em fas girar
a on vas
a on vas
que em sento com una palmera
movent-me a la teva voluntat.
La gent que no para de caminar
a on va
a on va
que em sento com Divendres
quan Robinson se’n va a pescar.
Conte de fades i rififí
nina que al ballar
destrosses als del teu costat.
Gelat amb gust a fel i a mel
carta sense franquejar
transparent i real.
Les llums que apaguen a la ciutat
a on van
a on van
que em sento com un anunci de neó
en l’obscuritat.
Els ocells que volen sobre el mar
a on van
a on van
que em tens atrapat
en una gàbia monumental.
Writer/s: Enric Hernàez
