Puta de tu
En aquell temps, jo vivia a la lluna.
Els plaers d’aquí baix m’estaven tots vedats.
Escriptor i jardiner, entre un vers i una pruna
acollia els gats extraviats.
Ah ah ah ah Puta de tu!
Ah ah ah ah ah Pobre de mi!
Un jorn plujós, algú grata la porta.
Jo que m’afanyo a obrir: un altre gat, segur.
Ves per on, el felí que la tempesta em porta
eres tu, eres tu, eres tu.
Em vas mirar amb ulls color de pistatxo,
i al cor em vas posar una pota de vellut.
Feliçment per a mi, ni tenies mostatxo
ni en sabies res, de la virtut.
Pels cent racons del meu món de bohemi
vas deixar espurnejant el foc dels teus vint anys.
I, per ‘mi, flors i versos i gats, vas ser el premi
d’aquell qui no juga i rep els guanys.
P’rò passa el temps i amb la falç fa destrossa.
Amb prou feines l’amor volia madurar
que em cremaves sonets, i foties la coça
als meus gats, i lleixiu al lilà.
Fins que una nit, miserable bandarra,
en trobar el rebost buit, no vas pas dubtar a fer
per un quart de pollastre i una botifarra
un salt fins al llit del carnisser.
Fart ja per fi, femella sense entranyes,
renunciant als amors frustrants i dissortats,
vaig fer cap a la lluna, emportant-me les banyes
i les flors, i les cançons, i els gats.
Writer/s: Georges Brassens
