Tot esperant Godot
Tot esperant Godot, no sé ben bé a què jugo.
No veig prou clar si és llegum o carn o peix,
P’rò, com un gos fidel, ni em queixo ni remugo.
No goso ni dubtar-ne,
i en dubto, tanmateix.
Tot esperant Godot, el temps no vola gaire
i, per ‘fer pam-I-pipa als meus ensopiments,
bec, menjo, trec cançons per tal que els toqui l’aire
i faig un xic d’esgrima
amb beines adients.
Tot esperant Godot, se’m torçarà l’esquena,
em cauran els cabells i, amb aire vacil·lant,
diré un adéu molt breu, sens por, rancor ni pena
i, sota un cel de fusta,
em podriré esperant.
Writer/s: Miquel Pujadó
