No m'equiparis
Ara que cruixen les potes
del balancí neva monòton el televisor,
ara que plou a la sala i s'apaguen
espelmes d'un cel que paria claror,
Ara que corren els lents escampant poesia
i el món es desperta mandrós,
ara que tora un silenci feroç
ara ens ofega la tos,
ara què hem vist que el temps passa
i podem mirar-nos darrera el rancor,
ara t'ensenyo d'on vinc i com tinc
fet a miques el motor,
ara que troba refugi el meu bot
els teus dubtes m'esperen al port,
ara t'ensenyo d'on vinc i de quin
material tinc fet el cor.
