Quatre estels
Cauen cendres per tots els racons,
l’aire es carrega d’empenta i esforç.
Miri on miri es va fent més clar,
la història comença a escriure’s
i hi vaig, amb pas ferm, avui...
i ja no es fa tard.
Cal que tot es vagi construint
sense incoherències de cap estil.
Les distàncies podran ser menors
sempre que algú hi cregui
i hi vaig, amb pas ferm, avui...
i ja no es fa tard.
Mira com cauen, ningú s’aparta, històries mortes de gent ben viva.
Una enganyifa que ja no s’aguanta però per sort l’empenta segueix intacta.
No preguntis, és el moment,
tot ha quedat enrere.
