En quin moment
Vam deixar l’olor de l’horta
pel tuf de la ciutat morta.
Esborràrem les petjades,
segrestàrem les mirades.
Vam prohibir el joc a pilota,
el carrer és per cremar roda.
Confinàrem la canalla
amb els ulls a la pantalla.
Miro el món per la finestra,
tot tan ràpid que estem cecs.
El soroll de la ferralla
impedeix sentir els gemecs.
En quin moment vam decidir abandonar-nos
per pujar al famós tren del progrés?
I per què vam decidir abandonar-nos
per pujar a aquest tren tan decadent?
Vam canviar La Canadenca
per performances sense meta.
L’abraçada era conjunta
i ara els llibres d’autoajuda...
De l’influx de Marx i Engels
a l’exèrcit d’influencers.
Vam canviar l’alternativa
per spoilers i doctrina…
Miro el món per la finestra,
tot tan ràpid que estem cecs.
El soroll de la ferralla
impedeix sentir els gemecs.
En quin moment vam decidir abandonar-nos
per pujar al famós tren del progrés?
I per què vam decidir abandonar-nos
per pujar a aquest tren tan decadent?
I ara vull frenar, ara vull baixar del tren
per tornar a l’estació on ens vam abandonar.
I ara vull frenar, ara vull baixar del tren
per tornar-me a retrobar on ens vam acomiadar.
I ara vull frenar, ara vull baixar del tren
per tornar a l’estació on ens vam abandonar.
I ara vull frenar, ara vull baixar del tren
per tornar-me a retrobar on ens vam acomiadar.
I ara vull frenar, ara vull baixar del tren.
I ara vull frenar, ara vull baixar del tren.
I ara vull frenar, ara vull baixar del tren.
I ara vull frenar, ara vull baixar del tren.
