Cuques de llum
Unides envoltem el foc que s’enfila
per la xemeneia ferma i calda,
xarbotem oceans i continents,
destapem vi i foscor,
peixem el cosmos del verger,
arrepleguem pomes, nous, ametlles,
fruits oblidats a fagedes i bufadors.
A l’ombriu d’una pollancreda,
estenem les estovalles amb ulls fulgents.
Ja abandonàrem erms, fullaraca,
tombàrem i llauràrem el soler.
Solcs i capitombes per entaular aranyons i mores
banquet serè, cruïlla de nits fidels
enllumenada de lluernes.
