Espaitemps
Era.
Massa lluny per dir-ho.
Massa a prop per no callar.
Massa baix per escoltar-ho.
Massa a dins per cridar.
Massa alt per al silenci.
Massa fondo per al buit.
Massa d’hora per escriure-ho.
Massa lent per a l’oblit.
Massa fugaç per no dir res.
Era.
Forat negre a contrallum,
ara orbites el record
on gravita tot l’oblit, i és
també massa i més:
miol de miop a la llum miop,
contra murs afònics balles
sol amb la teua ombra.
I no t’hi veus, enlluernat,
però escoltes que, sorda i gràcil,
ella es mou millor que tu.
