
Què vols de mi
Què vols de mi?
Què vols de mi?
Una mica més,
fins que no quedi res
Enmig de la corrent
com dos cossos abstractes
que no saben on comencen i on s’acaben
perduts entre la gent
ens trobàvem i em deies
no trobes que la vida és molt estranya
No pensar en res
i sentir-ho tot
més que mai
tot de cop
Què vols de mi?
Què vols de mi?
Una mica més,
fins que no quedi res.
Som exponencials
ens deixem portar pel ritme
accelerant la culpa es difumina
et miro des d’aprop
i no sé qui ets
potser algun dia se t’oblida a tu mateix
No pensar en resi sentir-ho tot
més que mai
tot de cop
Què vols de mi?
Què vols de mi?
una mica més,
fins que no quedi res