El dia que es va acabar el món
El dia en què es va acabar el món
el cel encara era del mateix color,
tot va haver de seguir el seu camí
mentre alguna cosa es trencava per dins.
Com si hagués caigut
i ja no es pogués tornar a arreglar
el meu món no tornarà a ser com abans,
Un mal auguri però el vam ignorar
i jo tancava els ulls per no veure'n els senyals
tot semblava encara tan llunyà
no haugés dit mai, que el mon s'hagués d'acabar.
El món s'hagués d'acabar.
El món s'hagués d'acabar.
El dia en què es va acabar el món
ja vaig veure què fragil és tot,
com només va caldre un instant
per perdre allò que havia esperat tant.
I ara vens i em dius
que tu ho hauries fet tot diferent
p'rò ja és massa tard
ja no s'hi pot fer res.
Un mal auguri però el vam ignorar
i jo tancava els ulls per no veure'n els senyals
tot semblava encara tan llunyà
no haugés dit mai, que el mon s'hagués d'acabar.
Tot semblava encara tan llunyà.
No pensava que arribés a passar.
Tot semblava encara tan llunyà.
Un mal auguri però el vam ignorar
i jo tancava els ulls per no veure'n els senyals
tot semblava encara tan llunyà
no haugés dit mai, que el mon s'hagués d'acabar.
El món s'hagués d'acabar.
El món s'hagués d'acabar.
