Dia de novembre
Digues, què passarà amb tots els llocs on no havia anat mai?
I digues, què passarà amb les cançons que tu em vas ensenyar?
Perquè a mi encara em recorden a tu
als secrets que no sabia ningú
i a que un dia de novembre vaig pensar que era per sempre,
però no, tu i jo.
Digues, t'has penedit de tot allò que comparties amb mi?
I digues, què et ve al cap quan veus una cosa que m'hauria agradat?
I ho saps,
perquè a mi encara em recorden a tu
als secrets que no sabia ningú
i a que un dia de novembre vaig pensar que era per sempre,
però no, tu i jo.
Crec que ja no tornarà,
ja no sé què passarà.
I ara em sembla tan estrany tornar a ser dos desconeguts.
I això és el que et voldria haver dir
quan em vaig quedar sense paraules
però ara que ja s'ha fet de nit
no serveix de res recuperarles.
Perquè a mi encara em recorden a tu (a tu)
als secrets que no sabia ningú
i aquell dia de novembre, vaig pensar que era per sempre
però no, tu i jo
Crec que ja no tornarà (mmm)
ja no sé què passarà.
I ara em sembla tan estrany tornar a ser dos desconeguts.
Dos desconeguts.
