Oda a Carmesina
Cansada de seguir tancada, s’ha pintat els llavis carmesí per sortir a ballar.
I diuen, que quan ella balla tots els àngels del cel baixen per veure-la brillar.
I els dimonis la posseeixen de l’Olimp ella és la deessa que transforma els ateus en fidels creients practicants.
Té poders i màgia obscura, cura mals que no tenen cura i els cures et diran que ella és el pecat capital. Que no temptis la teva sort.
Ella ara és imparable i s’ha proposat aquesta nit sortir a volar.
I diuen que quan bat les ales, els ocells tenen vergonya de volar al seu costat.
Mou el cos com una serp, sinuós sensual i ferm.
I quan mou la cintura provoca molts accidents.
És la reina de la festa i ningú no la molesta i els que l’han molestat sabeu com han acabat, cremant-se a l’infern.
Oh, dama Carmesina tu que vius a dalt del cel
fes-me el teu deixeble per seguir-te a tot arreu
això ja és una obsessió, això ja és un patiment
i jo vull tenir-te a prop meu
Oh, dama Carmesina tu que vius a dalt del cel
fes-me el teu deixeble per seguir-te a tot arreu
això ja és una obsessió, això ja és un patiment
i jo sense tu no crec en res
