La nostra cançó
Que sí, ho he tornat a pensar.
si hi seràs quan torni.
Que des del dia que vaig marxar,
m’he dit que no t’enyori però no ho sé fer.
M’he cansat de ser puntual i d’arribar sempre a temps
m’ho miro tot de prop amb deteniment
i tu no ho fas, sempre arribes tard.
M’he menjat tots els silencis que em vas donar
no te n’he deixat cap i he hagut d’abandonar per poder curar
I la nostra cançó, ja no em fa mal. I la canto i la ballo com abans.
I la coreo de Manel em segueix agradant,i la canto i la ballo com abans.
A la llibreta he escrit tot el que et volia dir però que no em vaig atrevir a dir-te mai.
I encara no he contestat el whatsapp de “com estàs” que em vas enviar dimecres passat.
He guardat al calaix fons les fotos amb Polaroid que em vas regalar pels 26 anys.
I recordo els bons moments i m’oblido dels dolents esperant que tu em recordis igual.
