Runes i glòria
Hi ha un cel que ens observa la fragilitat,
El temps et cura però no et torna ningú.
No és la serp es el seu verí.
I et veig i t’escombres i no hi ha comiat,
Hi ha un tros de mi que encara parla de tu.
Però francament té molt poc a dir.
Camino entre les runes i la glòria,
Estic entre cagar-la i fer les coses bé.
I guardo tants records a la memòria,
Que crec que fer-me gran és el pitjor que he fet.
I tornen les merdes d’ahir,
I et miro però no et se mentir.
Perdona’m si et faig mal,
Però saps que estic ferit.
I ho arrossego des de ben petit,
Des de que em llevo fins que torno al llit.
Fa poc he desxifrat,
Que els meus dimonis son clavats a mi.
Camino entre les runes i la glòria,
Estic entre cagar-la i fer les coses bé.
I guardo tants records a la memòria,
Que em sento aquell que no es mereix res del que té.
Últimament ho veig tot blau.
Tot blau.
Hi ha un cel que ens observa la fragilitat,
El temps et cura però no et torna ningú.
No és la serp es el seu verí.
I et veig i t’escombres i no hi ha comiat,
Hi ha un tros de mi que encara parla de tu.
Però francament té molt poc a dir.
