Tanta aigua tan prop de casa
Ara que xiula el vent
I que el vers ja te rima
Ara que la cançó que faig
És un poc més viva
I ara que ja fa un temps
Que sent que és bona la vida
I ara que hi ha qui estima, de prop,
La meua melancolia
I ara que sona bé
Quan et dic que és bonica
Alguna posta de sol, alguna cosa que no és important, però bo,
Almenys és compartida
No cal que m’arrastres no
Que hui vinc perquè és la meua decisió
Per a cantar-te algunes frases
De les coses que a mi em passen
I que em ronden les entranyes
Que ningú em done el plaer
De dir-me que amb l’edat la vida és diferent
Que com sé que jo t’estime
Que com sé que jo ara et mire
Ho fan els adolescents
I ara que estic aquí
Amb un tracte ordinari
T’assenyalaré al pit
El lloc per a quedar-te
I ara pot ser un segon
Amb posat ben romàntic
Per a dir-te que el lloc més vulgar d’aquest món
Si estàs tu es fa més màgic
No cal que m’arrastres no
Que hui vinc perquè és la meua decisió
Per a cantar-te algunes frases
De les coses que a mi em passen
I que em ronden les entranyes
Que ningú em done el plaer
De dir-me que amb l’edat la vida és diferent
Que com sé que jo t’estime
Que com sé que jo ara et mire
Ho fan els adolescents
