Esquerda
Posaré un plat a taula ocupant el teu lloc.
M’asseuré a l’abisme per mirar com hi plou.
Deixaré que la vida em destroni del tot.
Em nego a deixar-te anar.
Guardaré les promeses al calaix dels errors,
conviuré amb la ràbia abocada als records.
Ballaré a la línia que em separa del fons,
encendré les fogueres, faré lloc al dolor,
lladraré a l’esquerda fins que es tanqui del tot.
I em fa mal,
no hagués escrit mai aquest final.
Lliuraré a la brisa tot el pes del meu dol,
deixaré entrar de dia tot el pes del consol.
Plourà fort, tinguem sort.
