Inuit
A la vora del meu llac glaçat
segueixo el rastre a un ós polar.
M’acull el paisatge de fa milions d’anys.
Un tapís d’estrelles verges il·luminen el meu pas.
Tant se val si el fred em cala al cos,
tant se val si estic tant lluny de tot.
És aquí on em sento de debò.
Aquest lloc m’eixampla tant el cor.
Flota un iceberg ballant al mar,
quina immensitat quans tons de blanc.
I s’encén la nit de tants colors,
cent mil explosions de llum em rodegen en segons.
Tant se val si el fred em cala al cos,
tant se val si estic tant lluny de tot.
És aquí on em sento de debò.
Aquest lloc m’eixampla tant el cor.
I de nit la neu respira,
m’acompanya a cada pas.
L’horitzó es difumina
al silenci dels glaciars.
Tant se val si el fred em cala al cos,
tant se val si estic tant lluny de tot.
És aquí on em sento de debò.
Aquest lloc m’eixampla tant el cor.
