Dona ocell
Em fa estar tranquil saber que ets feliç
després de tot el que has patit.
Serena de llum d’estiu.
Hem guanyat el temps,
hem desfet la neu.
El pols del teu cor és prou valent,
és el moment:
I desplegues les ales al vent
i amb les plomes dibuixes al riu.
I t’entregues al sol, dona ocell.
Entrem als volcans, pugem cims ben alts.
Que ens plorin els ulls pels vents glaçats.
Muntanyes de sal.
Deixem-nos anar, volem més enllà
que hem fet niu al cor com els més grans.
Sabrem on anar.
I desplegues les ales al vent
i amb les plomes dibuixes al riu.
I t’entregues al sol, dona ocell.
