Quatre
Ara ja fa uns dies
Que no canto, que no ric
Només visc per estar viva
I existir
Ara ja fa uns dies que et somio
Que em vas cremar per dins
I no viuràs per existir
Ara que patim la teva pèrdua
I què injusta la batalla,
Que no permet la revenja
Ara que tan jove, viu i tendre
Has marxat d’aquesta terra
Tan injusta a contracor
Quatre és ara un número incorrecte
És la fórmula del temps
Quatre és la mort en moviment
Quatre mesos potser ens separaven
O quatre estacions
O quatre nusos a l’espatlla
Quatre frases soltes
I deixem a l’aire
Un t’estimo permanent
Que és que en el fons
És evident
Que ja has marxat
I he d’acceptar
Que no hi seràs
Ara ja fa uns dies
Que et recordo més que sempre
Que no oblido el teu reflex
Que ara és constant i persistent
Ara ja fa uns dies que desitjo
Que les meves creences
Siguin certes
I que ens retrobem en altres vides
En altres cares, altres somnis i somriures
Però que l’ànima es conservi sempre
Custodiant tot el que és el teu epicentre
Quatre és ara un número incorrecte
És la fórmula del temps
Quatre és la mort en moviment
Quatre mesos potser ens separaven
O quatre estacions
O quatre nusos a l’espatlla
Quatre frases soltes
I deixem a l’aire
Un t’estimo permanent
Que és que en el fons És evident
Que ja has marxat
I he d’acceptar
Que no hi seràs
Quatre mai havia estat tan àgil
Mai havia estat tan cruel
Només et desitjo el bé
I et dibuixo sense tinta
En aquest paper
