Foc
Dona’m la mà,
emprenem un camí junts,
sé que arribarem ben lluny
navegant contra el vent.
I quan somrius
a mi se m’atura el món,
deu hores són un segon
si tu ets al meu costat.
Al teu costat
és el lloc on trobo la felicitat,
des del primer dia em tens bocabadat,
i és que jo t’estimo de la Mola a Montserrat.
Al teu costat
em sento, del món, el més afortunat,
tu ets l’escalf en un desembre congelat,
sé que junts pugem al ring i guanyem el combat.
Dóna’m la mà,
emprenem un camí junts,
sé que arribarem ben lluny
navegant contra el vent.
I quan somrius
a mi se m’atura el món,
deu hores són un segon
si tu ets al meu costat.
Al teu costat,
tu ets la llum,
digues que si,
i em té, em té enamorat,
i em té, i em té enamorada
(els dos sabeu que això no és pas qualsevol cosa).
Digues que sí,
que aquesta nit
dormiràs amb mi
i demà, esmorzarem al llit.
Digues que sí,
a un viatge sense fi,
junts podrem,
enganyar el nostre destí.
Dona’m la mà,
emprenem un camí junts,
sé que arribarem ben lluny
navegant contra el vent.
I quan somrius
a mi se m’atura el món,
deu hores són un segon
si tu ets al meu costat.
Dona’m la mà,
i em té enamorat,
digues que sí.
i quan somrius,
Al teu costat.
