La bella trobairitz
La bella trobairitz em va robar el cor
Cantant belles cançons que parlen de l’amor.
De poble en ciutat de vila en mercat
No deixo d’escoltar el seu cant de llibertat.
Sento la màgia de les seves paraules
donant la força per crear un nou món
De muses i fades murmuris d’esperança
Lluny del desori de caure en la buidor.
En un cavall sense brides tragines cançons
A la fira dels folls obrint tots els cors
De vides avorrides esclaus sense nom
Princesa dels meus somnis
Em perdo en tu donem llum.
La bella trobairitz fa vibrar l’esperit
Tocant el seu llaüt ressonant al meu pit
El tedi interior que angoixa els sentits
S’exilia del meu cos quan canta la cançó
De terres llunyanes, vides apassionades
De gestes guanyades d’amors que mai s’han vist
mites de nobles cercant els impossibles
Relíquies i copes d’antics sants moribunds
En un cavall sense brides Tragines cançons
A la fira dels folls obrint tots els cors
De vides avorrides esclaus sense nom
Princesa dels meus somnis
Em perdo en tu donem llum
Ara que tu em dius que jo no he nascut per cantar
Que no val pena somiar si no ets bo no triomfaràs
Doncs jo et dic que m’és igual canto per estimar
Jo no penso en els diners segueixo les raons del cor.
