La dansa eterna
Si els meus peus toquen al terra,
amb la innocència d’un infant,
vull veure la lluna plena
Com la deessa de l’amor.
En la nit més curta crido
a les forces del desig
perquè m’omplin d’alegria,
d’esperança i d’il·lusió.
Donam la mà sense por ,despulla el teu cor,
de neguit d’aflicció d’escletxes de dolor.
Dansem sota la lluna tots a una sentint com la nit expandeix l’esperit,
cap al infinit, enamorat de la teva mirada tan clara.
Per l’encanteri de les bruixes que m’omplen la vida de màgia
em sento lliure tot fent cercles al voltant de la flama eterna.
Tal com deia Vallgorguina
En l’Aceltici del seu temps
crido forces ancestrals
perquè no mori el present.
Rituals de màgia blanca.
en el dolmen dels records,
cants de joia i esperança
sortilegis de la ment.
L’arrogància fatal és el mal dels qui no tenen prou.
Lluitem per l’amor d’estimar el que som.
Dansem sota la lluna tots a una sentint com la nit expandeix l’esperit,
cap al infinit, enamorat de la teva mirada tan clara.
Per l’encanteri de les bruixes que m’omplen la vida de màgia
em sento lliure tot fent cercles al voltant de la flama eterna.
