Falciots prenen el vol
Portaven sorra entre les ungles
de tot allò que havien viscut,
tenien la mirada eterna
que els feia creure que eren uns.
Va passar el temps que no perdona
un dels dos va morir aviat,
l'altre poruc es lamentava
d'aquell posat que els feia creure
falciots prenent el vol.
Encara ara a la contrada
veus mirant al cel
preguntant si la tristesa
els va fer perdre o va ser el vent.
