i d'ençà
I d’ençà
d’aquell dia
tot va ser
diferent.
Per curar
les ferides
vaig plorar
de valent.
Tastant la veritat
de la vida
amb cançons
d’altra gent.
Contemplant
com moria
el passat
lentament.
Però sembla ahir quan vam fer tot allò,
creient-nos invencibles,
sense arribar a intuir la sort
que per poder estar amb tu tenia.
I és que ara això se’m menja el cor,
potser mai més repetiria
ni tan sols un d’aquests records
que em fan plorar i no em deixen viure.
I d’ençà
d’aquell dia
ja no sóc
el mateix.
He provat
d’ensortir-me’n
però és que tinc
molt present.
Que sembla ahir quan vam fer tot allò,
creient-nos invencibles,
sense arribar a intuir la sort
que per poder estar amb tu tenia.
Però és que ara això se’m menja el cor,
potser mai més repetiria
ni tan sols un d’aquests records
que em fan plorar i no em deixen viure.
Si t’he de ser sincer,
no em veig capaç de superar
el buit que em deixes al marxar,
la porta que ja mai més s’obrirà.
Si t’he de ser sincer,
no sé si aquesta pluja acabarà,
si el sol tornarà a sortir demà,
que no l’he vist cap cop d’ençà.
